MANIFEST

PRECARIETAT LABORAL

I DESCRÈDIT DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Actualment vivim un atac a allò públic que es concreta en el desballestament d’institucions irrenunciables, com la Sanitat i l’Ensenyament. En aquest context, el professorat associat de la Universitat de Barcelona volem donar a conèixer la nostra situació: una situació des de fa temps insostenible.

Aquest col·lectiu –el segon més nombrós de la Universitat– es troba actualment en un parany. La legislació vigent estableix que aquesta figura respon a la col·laboració puntual que un professional aporta a la institució. La realitat és ben diferent: a algunes facultats, els professors associats no desenvolupem unes funcions puntuals, sinó estructurals. La nostra docència i la nostra recerca no presenten cap diferència de natura, ni en les característiques ni en les exigències, respecte a les d’un titular.  Aquesta tasca no la impartim professionals aliens a la Universitat, sinó docents i investigadors al primer estadi de la carrera acadèmica, essent actualment l’única via per iniciar-la.

Amb un sou de menys de 500 euros mensuals i una cotització que no arriba a mitja jornada, un professor associat que imparteix les tres quartes parts de la docència d’un funcionari cobra menys d’una quarta part del seu sou. La nostra recerca no té cap mena de suport, i no se’ns reconeix ni econòmicament ni acadèmicament, tot i que la Universitat la comptabilitza per millorar la seva posició als rànquings d’excel·lència i se’n beneficia econòmicament.

Fins ara, la qualitat de la docència ha estat possible gràcies al compromís vocacional i a l’esforç sostingut del col·lectiu. Però el voluntarisme té un límit.

Aquesta situació, ja de per si insostenible, s’agreujarà encara més si el Rectorat aplica la política anunciada:

- Es pretén que l’associat ja no sigui la figura per fer carrera acadèmica, però tampoc no se’ns dóna una alternativa ni una via clara per a la consolidació d’unes places guanyades per concurs públic.

- Els contractes que es renovin enguany veuran rebaixada la remuneració, pel mateix volum de treball, per sota dels 400 euros (12 euros / hora).

Davant d’això, reclamem:

-          La renovació i revisió de tots els contractes en funció dels convenis col·lectius ja existents a fi d’establir un sou digne que reconegui la nostra tasca, imprescindible per al bon funcionament de la institució.  

-          Reconeixement de la recerca a tots els efectes, també els contractuals.

-          Una via clara que permeti el desenvolupament de la carrera acadèmica, ara estroncada, amb plenes garanties.

Aquestes mesures no semblen encaminades a solucionar el problema pressupostari, sinó a fer efectiu el desmantellament de la universitat pública. La situació del professorat associat és només un exemple d’una Universitat que, vanagloriant-se amb discursos sobre l’excel·lència, en realitat es desacredita ella mateixa amb les seves polítiques. La Universitat, en tant que part de la societat, té obligacions públiques que no es poden obviar. En un moment crític com l’actual, la recuperació del prestigi de la Universitat passa perquè es reconegui la dignitat de la seva funció intel·lectual i social. Aquesta és una responsabilitat tant de la comunitat universitària com de la societat en el seu conjunt.

 PLATAFORMA DE PROFESSORS ASSOCIATS DE LA UB