Carta dels associats als departaments

El Departament de Filologia ___________ exposa, davant la Junta de Facultat, la seva preocupació per la situació del professorat associat, figura contractual de la qual s’ha abusat per raons econòmiques des fa molts anys, però ocupada per professors imprescindibles en el desenvolupament de l’activitat docent i investigadora de la nostra Facultat, als quals se’ls ha de reconèixer plenament la seva carrera acadèmica.

Els professors associats formen part, des del moment de la seva contractació a través de concurs públic, de la plantilla docent i investigadora de la Universitat de Barcelona, i en el desenvolupament de les seves tasques docents i investigadores han de ser considerats plenament com a professorat en el primer estadi de la seva carrera com a PDI, tal com sempre s’ha fet en aquesta Universitat. La major part dels professors associats no realitzen a la UB una col·laboració puntual, tal com és descrita en la legislació, sinó que imparteixen 18 crèdits, malgrat tenir un contracte a temps parcial, sense diferències amb la resta del professorat ni en la naturalesa, ni en les característiques ni en les exigències d’aquesta docència.

Les evidències que demostren aquest fet són d’ordre divers:

1. Per ser professor associat a la UB cal haver guanyat un concurs de mèrits vinculat a assignatures obligatòries dels Graus, amb presentació d’un programa docent d’aquestes assignatures i amb perfil de recerca específic; és a dir, un concurs idèntic al de les figures contractuals a temps complet. Per aquests concursos cal presentar un CV adient a les necessitats docents del Departaments, i adequat al perfil de recerca vinculat a aquesta necessitat departamental. Cap concurs d’aquesta naturalesa s’avé a una col·laboració puntual en funció de la feina externa a la Universitat dels candidats —de fet, és impossible de saber quins són els candidats en el moment de convocar els concursos públics—, sinó que es deriva d’uns criteris previs als quals el professorat associat ha de respondre en el concurs i en l’activitat docent i investigadora que se’n deriva, un cop guanyada la plaça.

2. Els professors associats desenvolupen tasques docents en assignatures obligatòries –rarament optatives– dels Graus; en ocasions també dels Màsters. En la Facultat de Filologia generalment, imparteixen 18 crèdits/3 assignatures.

3. Aquestes assignatures poden canviar d’un curs a l’altre en funció de les necessitats docents dels Departaments, i se’ls exigeix disponibilitat absoluta per aquests canvis de POA. La seva tasca docent, per tant, és estructural, la qual cosa els converteix en plantilla estable dels seus Departaments. Aquest fet s’ha posat encara més clarament de manifest amb la implantació de les reformes dels Plans d’Estudis, que ha obligat a tot el professorat, però especialment als associats, a un sobreesforç sense el qual la implantació dels nous plans d’estudis hauria estat inviable.

4. Bona part de la Docència de la Facultat de Filologia és impartida per professorat associat, contractats a temps parcial. Del seu pes en la docència, del fet que la naturalesa de les assignatures sigui la mateixa que la dels altres professors, que les enquestes amb què són avaluats són exactament les mateixes, de les exigències de la recerca vinculada directament a la preparació de les classes —sense la qual és impensable una docència de qualitat—, de les responsabilitats de tota mena que assumeixen cada dia, es desprèn clarament que sense una dedicació efectiva completa a la Universitat, la feina del professor associat és inviable, i que són una peça clau en el bon funcionament de la Facultat de Filologia.

5. Aquests contractes a temps parcial, a més a més, comporten en l’actualitat uns sous de menys de 500 euros, als quals fins i tot s’ha aplicat la reducció del 5 % associada als funcionaris, en un gest de dubtosa legalitat i de clara immoralitat per part de les autoritats competents. Cal recordar que el “sentit d’Estat” d’aquella retallada responia a demanar un esforç solidari als treballadors del sector públic que, per tenir la feina garantida funcionarialment, no estaven sotmesos als rigors i riscos de l’actual crisi econòmica. No és aquesta la situació del professorat contractat temporal de la Universitat.

6. A efectes de cotització a la Seguretat Social i de l’atur, els contractes no contemplen ni tan sols mitja jornada laboral amb les conseqüències que aquest fet comporta per la vida laboral del professor associat.

7. La recerca desenvolupada pel professorat associat no és reconeguda ni contractualment, ni a través del PDP/PDA. Però, aquesta recerca, és ja determinant en els concursos guanyats per aquest professorat per a accedir a la carrera acadèmica. La recerca desenvolupada pel professorat associat és registrada a través del GREC a tots els efectes per la Universitat de Barcelona; computa com la de qualsevol professor numerari o contractat a temps complet en els balanços de Recerca de la UB. Sense la recerca desenvolupada i comptabilitzada com a tal pels associats, aquest balanços —determinants en els ranquings internacionals— experimentarien una important davallada. Els professors associats formen part de Projectes d’investigació tant de la UB com d’altres Universitats, en la convocatòria oficial dels quals es considera un mèrit a valorar positivament la participació de professorat d’aquest perfil. Constantment participen en congressos i realitzen publicacions al mateix nivell que qualsevol altre professor.

En conseqüència, el reconeixement de la carrera acadèmica del professorat associat és imprescindible des del punt de vista d’una Universitat pública, atenent a la situació de fet. El professorat associat ha de ser considerat part de la plantilla de professorat estable de la UB, les acreditacions successives del professorat associat han de ser considerades al mateix nivell que la de qualsevol altra figura contractual de partida (p. ex. prof. Ajudant, figura en vies d’extinció), ja que la contractació com a professorat associat ha estat emprada per la UB en lloc de les contractacions a temps complet escaients i necessàries pel correcte desenvolupament de l’activitat acadèmica.

Aquesta situació ja de per si insostenible, s’agreujarà encara més quan el Rectorat apliqui la següent política anunciada en la reunió que van mantenir lectors, ajudants i associats amb el vicerector Viladevall el darrer 26 d’abril:

- L’associat ja no és la figura per fer carrera acadèmica, però tampoc no se’ls dóna una alternativa ni una via clara per a la consolidació de les places guanyades per concurs.

- En els contractes que es renovin al juliol la remuneració s’efectuarà per hores reals de docència i tutoria (12 Euros l’hora), amb una reducció de 180 a 144 hores anuals, i sense contemplar el temps de preparació de les classes, amb la conseqüent baixada de sou que això comportarà.

És per tot això que aquest Departament sol·licita que totes aquestes consideracions siguin assumides per la Junta de Facultat i elevades al Rectorat per tal de clarificar la carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, en el ben entès que aquesta Universitat té un deute històric i moral amb tots els professors que han anat passant successivament per aquesta figura contractual, i que gràcies al seu entusiasme, rigor i dedicació, han fet possible una docència de qualitat en la nostra Facultat, malgrat les condicions en què hi treballaven, i que l’única manera de saldar aquest deute històric és reconèixer a qui ocupa en l’actualitat aquestes places la seva plena condició de Personal Docent i Investigador de la Universitat de Barcelona, a tots els efectes, i garantir el seu dret a la promoció professional i acadèmica al mateix nivell que qualsevol altre professor, independentment de l’eventualitat de les diferents situacions contractuals. És una qüestió de respecte i de justícia tant envers aquestes persones, envers la figura del professor, envers els estudiants i envers la mateixa institució pública que és la Universitat.

En un moment crític com l’actual, la recuperació del prestigi de la Universitat passa perquè es reconegui la dignitat de la seva funció intel·lectual i social. Aquesta és una responsabilitat tant de la comunitat universitària com de la societat en el seu conjunt.